ENNEATIPUS

Fes click en la imatge: per veure les característiques dels diferents enneatipus.

L'ennneagrama descriu nou tipologies bàsiques de la personalitat. Cadascuna d'aquestes tipologies té aparellades determinades passions, fixacions, mecanismes de defensa, etc. i un determinat autoconcepte de si mateix. La personalitat és l'aspecte inercial del nostre ser. Constitueix el conjunt de formes i maneres característics amb els que ens enfrontem al medi que ens envolta. Ens defineix amb una sèrie de trets més o menys estables i consistents. La "coherència" amb què ens identifiquem a nosaltres mateixos és la mateixa amb la que percebem el món.

Les nou tipologies de personalitat que defineix l’enneagrama sorgeixen de la forma particular que cada ésser humà té per a gestionar l’energia vital i la seva atenció. A grans trets parlem de motivació. Així doncs, trobem tres formes bàsiques de personalitat en funció del centre energètic que predomina. Tenim:

•  Personalitats viscerals o impulsives, per a les que la importància del moment present és rellevant. Corresponen amb els enneatipus 8,9 i 1.

•  Personalitats emocionals, que consideren especialment el passat i els sentiments.

•  Personalitats mentals o racionals, que valoren majorment les conseqüències de la conducta en el futur.

Per altra banda, depenent de la forma de gestionar l’energia, és a dir, de com es dirigeixi l’atenció, cadascun dels grups anteriors es divideix en tres subgrups:

•  Extravertits: centren la seva atenció en l’entorn i les persones que els envolten.

•  Centrevertits: tendeixen a conciliar les dues tendències anteriors o no n’arriben a desenvolupar cap en concret.

•  Introvertits: tenen en compte primordialment el seu món intern i les seves necessitats.

De tot l’exposat fins ara se’n desprèn l’existència dels nou tipus o trets bàsics de personalitat:
CENTRO EN ENERGÉTICO
TENDENCIA ATENCIONAL
ENEATIPOS
VISCERAL
extravertit
8
el líder
centrevertit
9
el conciliador
introvertit
1
el perfeccionista
EMOCIONAL
extravertit
2
el servicial
centrevertit
3
l'eficient
introvertit
4
el romàntic
MENTAL
extravertit
7
l'epicuri
centrevertit
6
el lleial
introvertit
5
l' observador

En tercer lloc, cadascuna de les nou tipologies té tres variants instintives que tenen el seu fonament en els tres instints primaris que motiven el comportament humà: l’instint de conservació, l’instint sexual i l’instint social. Aquestes variants tenen relació amb la nostra particular forma de relacionar-nos amb les coses i les persones i estan molt mediatitzades per la naturalesa biològica de l’individu i per les experiències de la infantes. D’aquesta nova triple divisió sorgeixen els subtipus, veintisiete en total. Así pues, cada eneatipo presenta 3 subtipos que se relacionan entre sí de forma jerárquica. El hiperdesarrollo de uno de ellos supone el subdesarrollo de los otros dos.

Cadascun dels enneatipus es caracteritza per:

  • Uns trets essencials que resumeixen les capacitats pròpies i àmbits de desenvolupament i creixement.
  • Determinats valors : que actuen en general com a guies de pensament i dirigeixen la conducta.
  • Una passió i una virtut que la contraresta. Totes dues són el to fonamental de l'ego personal i acoloreixen el pensament, l'emoció i el comportament.
  • Un temor bàsic que inhibeix les pròpies capacitats, fruit de la pèrdua de la confiança bàsica.
  • Un desig fonamental que sorgeix com reacció al temor bàsic.
  • Uns mecanismes de defensa i determinades fixacions mentals al servei dels anteriors que actuen com a amortidors dels nostres temors.
  • Una orientació psicològica concreta, producte de la forma particular amb la que prestem atenció i gestionem els nostres recursos perceptius.
  • Una idea de sanació, que ens permet transcendir el temor bàsic i expressar les nostres capacitats essencials.

Nivells de desenvolupament : De la diferent combinació que pot donar-se entre les característiques esmentades, sorgirà un model de personalitat diferent. La salut psicològica sorgeix quan romanem centrats en les característiques essencials, aquelles que ens permeten un desenvolupament harmoniós, créixer i oferir als altres allò més positiu de nosaltres mateixos. En la mesura que el temor bàsic i la passió adquireixen domini sobre el nostre ésser, aquest sucumbeix i davalla cap a nivells de desenvolupament inferiors, arribant fins i tot a estats de destructivitat patològica.

Don Richard Riso descriu nou nivells diferents per a cadascun dels enneatipus, tres sans, tres promig i tres malsans. En la mesura que madurem i transcendim els nostres ancoratges psicològics, ascendim en l'escala de desenvolupament, com si cada nivell fora un esglaó que ens portés a un estat superior de major integració psicològica i benestar. Encara que pel general puguem romandre en un estat determinat, el méshabitual és oscil·lar entre diferents nivells.

Nivell 1 : d'alliberament . El temor bàsic és transcendit i, en contacte amb els valors essencials, se satisfan les vertaderes necessitats del ser. Equilibri i creixement.

Nivell 2 : de capacitat psicològica . El temor bàsic fa sorgir el desig bàsic per compensar. El desig bàsic és una necessitat humana psicològica universal que, si un es guia per ella degudament, proporciona tant el que cada persona necessita quant a la clau per connectar amb l'essència.

Nivell 3 : de valor social . Encara que dins dels nivells sans, la persona comença a protegir-se mitjançant els anomenats mecanismes de defensa. L'ego de l'individu es troba més actiu, amb les seves qualitats socials i interpersonals pròpies.

Nivell 4 : de desequilibri . L'ego s'infla, les defenses augmenten i s'introdueixen els desequilibris que, si no són corregits, crearan creixents conflictes intrapsíquicos i interpersonals.

Nivell 5 : de control interpersonal . Aquest nivell és un punt crític en el deteriorament del tipus, ja que, des d'aquí cap avall, els trets es tornen més egocèntrics, defensius i conflictius. En aquest punt l'ego s'infla significativament i exerceix un control cap als altres com a mesura d'autoprotecció i autoconservació.

Nivell 6 : de sobrecompensació . Sorgeix una creixent insatisfacció i angoixa, atès que les necessitats bàsiques no són satisfetes. L'egocentrisme ocasiona múltiples conflictes amb els altres.

Nivell 7 : de violació . Les defenses de la persona deixen de funcionar de manera adaptativa i l'angoixa adquireix nivells importants. Aparició de conductes de reacció, autoprotectores i malsanes. Es viola la integritat de si mateix i dels altres, creant greus conflictes interpersonals.

Nivell 8 : de pensament delirant i conducta compulsiva . Aquest és un estat plenament neuròtic, en el que s'intenta refer la realitat abans que sucumbir en la pròpia angoixa. Pèrdua de contacte amb la realitat. Personalitat compulsiva.

Nivell 9 : de destructivitat patològica . Estat psicòtic, en el que s'expressa obertament la conducta destructiva. Pensament delirant i conducta destructiva que pot conduir a un greu col·lapse, violència o mort.

Fes click en la imatge: per veure les característiques dels diferents enneatipus.

PUJAR